Encouraging early mastery of computational concepts through play

Learning to code, and more broadly, learning about computer science is a growing field of activity and research. Under the label of computational thinking, computational concepts are increasingly used as cognitive tools in many subject areas, beyond computer science. Using playful approaches and gamification to motivate educational activities, and to encourage exploratory learning is not a new idea since play has been involved in the learning of computational concepts by children from the very start. There is a tension however, between learning activities and opportunities that are completely open and playful, and learning activities that are structured enough to be easily replicable among contexts, countries and classrooms. This paper describes the conception, refinement, design and evaluation of a set of playful computational activities for classrooms or code clubs, that balance the benefits of playfulness with sufficient rigor and structure to enable robust replication.Comment: 10 pages, 3 figure

Estimulando la creatividad i el espíritu crítico en la escuela a través de la robótica y la inteligencia artificial: un estudio de caso en el Sur de la India

En el món ràpidament canviant d’avui en dia cada cop és més evident que l’èxit no està només basat en què sabem o quant sabem, sinó en la nostra habilitat per pensar i actuar de manera creativa. Malauradament, en la majoria dels casos els models d’aprenentatge tradicionals de les escoles no solen estar enfocats a desenvolupar el pensament creatiu. Aquest problema s’accentua encara més als països en vies de desenvolupament, on la creativitat ben utilitzada podria convertir-se en una eina fonamental per reduir la pobresa i en un motor important per al desenvolupament humà sostenible. Aquest article descriu un projecte pilot finançat per la Universitat de Girona, que combina innovació educativa i cooperació al desenvolupament, i que s’ha dut a terme a Shanti Bhavan, una escola rural del sud de l’Índia. El projecte, basat en la teoria del construccionisme, ha consistit en uns tallers en els quals, a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (concretament treballant la robòtica i la intel•ligència artificial), s’ha estimulat la creativitat i l’esperit crític dels nens. A més, simultàniament i a través del joc i l’exploració, s’ha fet un reforç no formal de les assignatures que plantegen més problemes a l’Índia rural. L’objectiu a llarg termini és que aquests nens esdevinguin agents del canvi, creatius i innovadors, de les seves pròpies comunitats, i que, compromesos amb la seva realitat social, siguin capaços de proposar noves alternatives per millorar la seva qualitat de vida i engeguin projectes per crear riquesa en els diferents àmbits socials. Els resultats són sis tallers executats satisfactòriament, amb la continuació del projecte assegurada i amb el disseny d’un model que permetrà reproduir el projecte en altres indrets. Aquest article fa un resum del projecte, dels resultats, de les lliçons apreses i dels treballs futurs.In the rapidly changing today's world, it is increasingly clear that success is not only based on what we know or how much we know, but in our ability to think and act creatively. Unfortunately, in most cases, traditional learning models in schools are often not focused on developing creative thinking. This problem is further accentuated in developing countries, where creativity, properly used, could become a fundamental tool to reduce poverty and to stimulate sustainable human development. This article describes a pilot project funded by the University of Girona, combining educational innovation and development cooperation, and which has been held at Shanti Bhavan, a rural school in South India. The project, based on the theory of Constructionism, consisted of several workshops where, through the Information and Communication Technologies (specifically Robotics and Artificial Intelligence), creativity and critical thinking of children were encouraged, while simultaneously and through play and exploration, a non-formal review of the most problematic subjects in rural India was conducted. The long term goal is that these children will become agents of change, creative and innovative in their own communities, and, committed to their social reality they will be able to propose new alternatives to improve their quality of life, and to implement projects to create wealth in different social fields.En el mundo rápidamente cambiante de hoy en día cada vez es más evidente que el éxito no está sólo basado en qué sabemos o cuánto sabemos, sino en nuestra habilidad para pensar y actuar de manera creativa. Desgraciadamente, en la mayoría de los casos, los modelos de aprendizaje tradicionales de las escuelas no suelen estar enfocados a desarrollar el pensamiento creativo. Este problema se acentúa aún más en los países en vías de desarrollo, donde la creatividad bien utilizada podría convertirse en una herramienta fundamental para reducir la pobreza y en un motor importante para el desarrollo humano sostenible. Este artículo describe un proyecto piloto financiado por la Universidad de Girona, que combina innovación educativa y cooperación al desarrollo, y que se ha llevado a cabo en Shanti Bhavan, una escuela rural del Sur de la India. El proyecto, apoyado en la teoría del Construccionismo, ha consistido en unos talleres donde a través de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (concretamente trabajando la Robótica y la Inteligencia Artificial) se ha estimulado la creatividad y el espíritu crítico de los niños, mientras que simultáneamente y a través del juego y la exploración se ha hecho un refuerzo no-formal de las asignaturas que llevan más problemas en la India rural. El objetivo a largo plazo es que estos niños se conviertan en agentes del cambio, creativos e innovadores, de sus propias comunidades, y que comprometidos con su realidad social, sean capaces de proponer nuevas alternativas para mejorar su calidad de vida, y pongan en marcha proyectos para crear riqueza en los diferentes ámbitos sociales

Estimulando la creatividad y el espíritu crítico dentro de la escuela a través de la robótica y la inteligencia artificial: Un caso de estudio en el sur de la India.

En el món ràpidament canviant d’avui en dia cada cop és més evident que l’èxit no està només basat en què sabem o quant sabem, sinó en la nostra habilitat per pensar i actuar de manera creativa. Malauradament, en la majoria dels casos els models d’aprenentatge tradicionals de les escoles no solen estar enfocats a desenvolupar el pensament creatiu. Aquest problema s’accentua encara més als països en vies de desenvolupament, on la creativitat ben utilitzada podria convertir-se en una eina fonamental per reduir la pobresa i en un motor important per al desenvolupament humà sostenible. Aquest article descriu un projecte pilot finançat per la Universitat de Girona, que combina innovació educativa i cooperació al desenvolupament, i que s’ha dut a terme a Shanti Bhavan, una escola rural del sud de l’Índia. El projecte, basat en la teoria del construccionisme, ha consistit en uns tallers en els quals, a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (concretament treballant la robòtica i la intel•ligència artificial), s’ha estimulat la creativitat i l’esperit crític dels nens. A més, simultàniament i a través del joc i l’exploració, s’ha fet un reforç no formal de les assignatures que plantegen més problemes a l’Índia rural. L’objectiu a llarg termini és que aquests nens esdevinguin agents del canvi, creatius i innovadors, de les seves pròpies comunitats, i que, compromesos amb la seva realitat social, siguin capaços de proposar noves alternatives per millorar la seva qualitat de vida i engeguin projectes per crear riquesa en els diferents àmbits socials. Els resultats són sis tallers executats satisfactòriament, amb la continuació del projecte assegurada i amb el disseny d’un model que permetrà reproduir el projecte en altres indrets. Aquest article fa un resum del projecte, dels resultats, de les lliçons apreses i dels treballs futurs.In the rapidly changing today's world, it is increasingly clear that success is not only based on what we know or how much we know, but in our ability to think and act creatively. Unfortunately, in most cases, traditional learning models in schools are often not focused on developing creative thinking. This problem is further accentuated in developing countries, where creativity, properly used, could become a fundamental tool to reduce poverty and to stimulate sustainable human development. This article describes a pilot project funded by the University of Girona, combining educational innovation and development cooperation, and which has been held at Shanti Bhavan, a rural school in South India. The project, based on the theory of Constructionism, consisted of several workshops where, through the Information and Communication Technologies (specifically Robotics and Artificial Intelligence), creativity and critical thinking of children were encouraged, while simultaneously and through play and exploration, a non-formal review of the most problematic subjects in rural India was conducted. The long term goal is that these children will become agents of change, creative and innovative in their own communities, and, committed to their social reality they will be able to propose new alternatives to improve their quality of life, and to implement projects to create wealth in different social fields. Keywords: Learning, Creativity, Information and Communication Technologies, Educational Robotics, Artificial Intelligence, Development CooperationEn el mundo rápidamente cambiante de hoy en día cada vez es más evidente que el éxito no está sólo basado en qué sabemos o cuánto sabemos, sino en nuestra habilidad para pensar y actuar de manera creativa. Desgraciadamente, en la mayoría de los casos, los modelos de aprendizaje tradicionales de las escuelas no suelen estar enfocados a desarrollar el pensamiento creativo. Este problema se acentúa aún más en los países en vías de desarrollo, donde la creatividad bien utilizada podría convertirse en una herramienta fundamental para reducir la pobreza y en un motor importante para el desarrollo humano sostenible. Este artículo describe un proyecto piloto financiado por la Universidad de Girona, que combina innovación educativa y cooperación al desarrollo, y que se ha llevado a cabo en Shanti Bhavan, una escuela rural del Sur de la India. El proyecto, apoyado en la teoría del Construccionismo, ha consistido en unos talleres donde a través de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (concretamente trabajando la Robótica y la Inteligencia Artificial) se ha estimulado la creatividad y el espíritu crítico de los niños, mientras que simultáneamente y a través del juego y la exploración se ha hecho un refuerzo no-formal de las asignaturas que llevan más problemas en la India rural. El objetivo a largo plazo es que estos niños se conviertan en agentes del cambio, creativos e innovadores, de sus propias comunidades, y que comprometidos con su realidad social, sean capaces de proponer nuevas alternativas para mejorar su calidad de vida, y pongan en marcha proyectos para crear riqueza en los diferentes ámbitos sociales. Palabras clave: Aprendizaje, Creatividad, Tecnologías de la Información y la Comunicación, Robótica Educativa, Inteligencia Artificial, Cooperación al Desarroll

Cuadernos de pedagogía

Resumen basado en el de la publicación. Pertenece al monográfico con el título: “Otros escenarios de aprendizaje”Aprendizaje activo, colaborativo y comprometido son las tres dimensiones principales de la educación “maker”. Según esta filosofía, numerosas escuelas e institutos están explorando vías que permitan a niños y jóvenes tomar las riendas de su aprendizaje mientras inventan en un taller. UdiGitalEdu, un equipo interdisciplinar de investigadores de la Universitat de Girona, procedentes del ámbito científico-tecnológico y humanístico, diseña actividades que combinan la tecnología, la ciencia y el arte, con el objetivo de fomentar la creatividad, el pensamiento crítico y el trabajo en equipo. Estas ideas se concretan en un taller de robótica submarina cuya finalidad es la construcción de un submarino.Biblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín, 5 - 3 planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

Perspectiva escolar

Resumen basado en el de la publicaciónSe presentan tres talleres que se llevaron a cabo con diferentes escuelas de Cataluña, India y el Reino Unido, en los ciclos medio y superior de primaria. Se comprobó la emoción de los niños y las niñas en descubrir la geometría de una manera diferente. Se insiste en que los talleres no son la solución definitiva para que los niños y niñas aprendan geometría. Son herramientas sencillas que para han comprobado su resultado efectivo, y que pueden ayudar a complementar el aprendizaje.Universitat de Barcelona. Biblioteca del Campus de Mundet ; Passeig de la Vall d'Hebron 171; 08035 Barcelona; Tel. +34934021035; Fax +34934021034ES

UdiGital.edu: experimenta, juga i aprèn a través de les TIC

Aquest projecte està inspirat en el construccionisme i combina temes d’innovació educativa, TIC a l’educació i TIC per al desenvolupament. Té un fort component de divulgació cientificotecnològica i de foment del talent i la innovació, però va un pas més enllà i vol estudiar com les tecnologies TIC-Media, ben utilitzades, poden ajudar a desenvolupar un pensament creatiu i a construir una consciència crític

PROJECTE DIVERSE: Guia per a fomentar la inclusió a les aules a través de la narrativa, el teatre i la creació d’històries digitals

Editat per Adam Cziboly; Correcció i edició per Colin Isham i Traducció al català i disseny: UdiGitalEdu, Universitat de GironaAquesta guia s’adreça a mestres d'educació primària i professors/es de secundària i té com a objectiu ajudar a millorar la gestió d’una aula amb diversitat, introduint tres metodologies narratives: 1. El teatre (o la dramatització) en l’educació, que involucra els estudiants en una ficció que creen ells mateixos, i els permet explorar problemes que potser estan experimentant; i crea espais on els participants poden comprendre el món on viuen. 2. El digital storytelling, que utilitza elements multimèdia, com fotografies, vídeos, sons, textos i veus narratives per a crear i explicar contes i historietes i compartir-les amb tot el món a través d’internet. 3. Els contes tradicionals, els quals provenen de la tradició oral d’arreu món, i esdevenen llegendes, mites, rondalles, paràboles, al·legories, contes de fades o històries de fantasmes, entre molts altres gèneres. Els tres recursos poden ser eines excel·lents per a ajudar a gestionar i acceptar la diversitat a la vostra aula. Basant-nos en la nostra experiència, als alumnes els agrada molt treballar amb mètodes que impliquin la narració d’històries. Amb les tècniques que us proposem, podreu assolir els vostres objectius docents i discutir qüestions delicades de manera subtil, sense que ni tan sols els alumnes se n’adonin. Cada mètode està presentat en una estructura similar: introducció a la teoria: fonaments teòrics del mètode; descripció de la metodologia: una introducció general al saber fer; activitats detallades perquè els proveu a la vostra aula i exemples d’ús del mètode en diversos contextos i amb diferents grups d’edat; eines addicionals: més tècniques i consells que podeu posar en pràctica i referències: una selecció d'enllaços, llibres i articles per als més curiososEsta guía es un manual que está escrito para maestros y profesores de educación primaria y secundaria y tiene como objetivo ayudar a mejorar la gestión de una aula con diversidad, introduciendo tres técnicas de narración de cuentos: 1. El teatro en educación (o la dramatización) que involucra a los estudiantes en la ficción que crean ellos mismos, explorando problemas que pueden estar experimentando. El teatro crea espacios donde los participantes pueden comprender el mundo en que viven. 2. Digital storytelling utiliza elementos multimedia como fotografías, videos, sonidos, textos y voces narrativas para crear y contar cuentos e historias y compartirlas con el mundo a través de internet. 3. Los cuentos tradicionales están basados en tradiciones orales del mundo, como leyendas, mitos, fábulas, parábolas, alegorías, cuentos de hadas, historias de fantasmas entre otras muchas. Los tres métodos son maneras excelentes para ayudar a gestionar y aceptar la diversidad en el aula. Basándonos en nuestra experiencia, a los alumnos les gusta mucho trabajar con métodos que impliquen la narración de historias. Con estas técnicas, podréis transmitir vuestro objetivo docente y discutir cuestiones delicadas de una manera que ni siquiera los alumnos reconozcan que están aprendiendo. Cada método está presentado en una estructura similar: introducción a la teoría: cimientos teóricos del método; descripción de la metodología: una introducción general al saber hacer; actividades (o lecciones) con muchas explicaciones para que la probéis con vuestra clase y ejemplos de uso del método en varios contextos y con diferentes grupos de edad; algunas herramientas adicionales: algunas técnicas y consejos adicionales que podéis probar, y referencias: una rica selección de enlaces, libros y artículos para los más curiososAquest projecte ha rebut el suport i el finançament de la Comissió Europe

PROYECTO DIVERSE: Guía para fomentar la inclusión en las aulas a través de la narrativa, el teatro y la creación de historias digitales

Editado por Adam Cziboly; Corrección y edición por Colin Isham; Diseñado por UdiGitalEdu, Universitat de Girona; Traducción al español por Berta Francesch, Maria Berrocal, Eduard Muntaner, Jordi FreixenetEsta guía es un manual que está escrito para maestros y profesores de educación primaria y secundaria y tiene como objetivo ayudar a mejorar la gestión de una aula con diversidad, introduciendo tres técnicas de narración de cuentos: 1. El teatro en educación (o la dramatización) que involucra a los estudiantes en la ficción que crean ellos mismos, explorando problemas que pueden estar experimentando. El teatro crea espacios donde los participantes pueden comprender el mundo en que viven. 2. Digital storytelling utiliza elementos multimedia como fotografías, videos, sonidos, textos y voces narrativas para crear y contar cuentos e historias y compartirlas con el mundo a través de internet. 3. Los cuentos tradicionales están basados en tradiciones orales del mundo, como leyendas, mitos, fábulas, parábolas, alegorías, cuentos de hadas, historias de fantasmas entre otras muchas. Los tres métodos son maneras excelentes para ayudar a gestionar y aceptar la diversidad en el aula. Basándonos en nuestra experiencia, a los alumnos les gusta mucho trabajar con métodos que impliquen la narración de historias. Con estas técnicas, podréis transmitir vuestro objetivo docente y discutir cuestiones delicadas de una manera que ni siquiera los alumnos reconozcan que están aprendiendo. Cada método está presentado en una estructura similar: introducción a la teoría: cimientos teóricos del método; descripción de la metodología: una introducción general al saber hacer; actividades (o lecciones) con muchas explicaciones para que la probéis con vuestra clase y ejemplos de uso del método en varios contextos y con diferentes grupos de edad; algunas herramientas adicionales: algunas técnicas y consejos adicionales que podéis probar, y referencias: una rica selección de enlaces, libros y artículos para los más curiososAquesta guia s’adreça a mestres d'educació primària i professors/es de secundària i té com a objectiu ajudar a millorar la gestió d’una aula amb diversitat, introduint tres metodologies narratives: 1. El teatre (o la dramatització) en l’educació, que involucra els estudiants en una ficció que creen ells mateixos, i els permet explorar problemes que potser estan experimentant; i crea espais on els participants poden comprendre el món on viuen. 2. El digital storytelling, que utilitza elements multimèdia, com fotografies, vídeos, sons, textos i veus narratives per a crear i explicar contes i historietes i compartir-les amb tot el món a través d’internet. 3. Els contes tradicionals, els quals provenen de la tradició oral d’arreu món, i esdevenen llegendes, mites, rondalles, paràboles, al·legories, contes de fades o històries de fantasmes, entre molts altres gèneres. Els tres recursos poden ser eines excel·lents per a ajudar a gestionar i acceptar la diversitat a la vostra aula. Basant-nos en la nostra experiència, als alumnes els agrada molt treballar amb mètodes que impliquin la narració d’històries. Amb les tècniques que us proposem, podreu assolir els vostres objectius docents i discutir qüestions delicades de manera subtil, sense que ni tan sols els alumnes se n’adonin. Cada mètode està presentat en una estructura similar: introducció a la teoria: fonaments teòrics del mètode; descripció de la metodologia: una introducció general al saber fer; activitats detallades perquè els proveu a la vostra aula i exemples d’ús del mètode en diversos contextos i amb diferents grups d’edat; eines addicionals: més tècniques i consells que podeu posar en pràctica i referències: una selecció d'enllaços, llibres i articles per als més curiososAquest projecte ha rebut el suport i el finançament de la Comissió Europe